I el poble va encendre les Set Fonts

Foto Xevi Pona

Molts encara guardem a la retina aquella imatge inèdita de les Set Fonts. Hem vist el parc de moltes maneres: amb l'aigua brollant a cor que vols, amb les fonts aixutes, a l'hivern amb neu, a l'estiu ple d'ufana vegetal, a hores buit i solitari, d'altres amb la gran vivor humana que s'hi aplega per ballar sardanes, escoltar música, passejar o jugar... Però el que es va viure aquell nit, no s'havia vist mai. La proposta i repte que varem fer a tots els vilatortins va superar amb escreix totes les espectatives.

Les fotos de l'encesa (Xevi Pona)

L'editorial del Vilatorta (PDF - Imatge)

L'article del Vilatorta(PDF - Imatge)

ENCENDRE LES SET FONTS

Com diu en Francesc Orenes en un article publicat en el núm. 46 de la revista Vilatorta (Nadal de 2006), les Set Fonts parlen “La veu de les Set Fonts es concreta en deu màximes o proverbis que palesen, amb una bona dosi de sentit comú i de sensibilitat, tot el sentir d’una època. Estan escrites en diferents rengles, amb un català perfecte i amb lletres majúscules d’un exquisit disseny esculpit sobre pedra del país”.

A la façana de Can Pallàs, hi ha esgrafiats els quatre elements clàssics: l'aigua, la terra, el foc i l'aire. En l'antiguitat clàssica, aquests elements representaven les quatre formes conegudes de la matèria i eren utilitzats per explicar diferents comportaments de la natura. En la cultura occidental l'origen de la teoria dels quatre elements es troba en els filòsofs presocràtics de la Grècia clàssica, i des d'aleshores ha estat objecte de nombroses obres d'expressió artística i filosòfica, perdurant a través de l'Edat Mitjana i el Renaixement i influenciant profundament el pensament i la cultura europeus. 

I si les Set Fonts ens parlen, perquè no les escoltem? Perquè no donem llum a les seves paraules? Perquè no cohesionem els quatre elements en aquest espai?

Aquesta és la proposta que us presentem per la nit del dissabte dia 30 de juny: Aglutinar els quatre elements (Aigua –aigua-, Terra –pedra-, Foc –llum- i aire –paraules-) a les Set Fonts.

Terra de Tupinots proposa que tots els vilatortins vingueu a ENCENDRE LES SET FONTS en un acte plàstic i emotiu. Una visió diferent del parc on la llum i les paraules tindran una nova dimensió, amb tota la força del món. 

El parc de les Set Fonts identifica i dignifica el nostre poble. Serveixi aquest acte de modest homenatge a l’home que ens l’ha llegat.

Les Set Fonts, on l’aigua i la pedra fan paraules, i les paraules... claror!

Terra de Tupinots

LES SET FONTS PARLEN

En el núm. 46 de la revista Vilatorta, corresponent a l’edició de Nadal de 2006, Francesc Orenes -encarregat de l’Arxiu històric municipal- publica un article titulat “Les Set Fonts parlen”, del qual us n’oferim uns paràgrafs:

“Quan l’any 1933, en el transcurs de la segona República, Miquel Pallàs i Sala (1876-1983), projectà la conversió dels antics rentadors públics de Sant Julià en parc d’esplai, més enllà de la lloable urbanització de l’espai, ens obsequià amb tot un programa de vida. En efecte, es tracta d’un conjunt de sentències gravades en pedra que reflecteix ben bé l’esperit de l’època, és a dir, aquell projecte de país que somnià Enric Prat de la Riba (1870-1917) amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya, dins el context del Noucentisme impulsat per un llavors jove assagista Eugeni d’Ors (1881-1954) des del seu Glossari, publicat a La Veu de Catalunya a partir de 1906. Poc o molt, Miquel Pallàs i la seva saga s’havien abeurat en aquestes deus.”

“La veu de les Set Fonts es concreta en deu màximes o proverbis que palesen, amb una bona dosi de sentit comú i de sensibilitat, tot el sentir d’una època. Estan escrites en diferents rengles, amb un català perfecte i amb lletres majúscules d’un exquisit disseny esculpit sobre pedra del país”.

“Fora de dues conegudes sentències de poeta Tagore, desconeixem qui fou l’autor de la resta sentències. M’inclino a pensar que, essent pensaments de saviesa popular més o menys coneguts en l’època, fou el mateix Miquel Pallàs qui els recollí i els programà, prou culte i sensible com era. Sigui com sigui, han passat 73 anys des que l’autor endegà el projecte global i el missatge, clar i contundent, encara s’aguanta, té sentit i  plena validesa en els temps que vivim i, potser, més encara que quan es dugué a terme.”

“Em plau evocar el record agraït de Miquel Pallàs i Sala que, més enllà del projecte material d’un parc, ens deixà un llegat espiritual, modest per bé que sòlid, que no té preu: poder “escoltar” una bella lliçó en plena naturalesa tot connectant amb les arrels del nostre poble i de la nostra cultura.”

Sàbies paraules.