dimecres, 7 de novembre del 2012

1a Mostra Fotogràfica de Tardor


L'entitat Terra de Tupinots convoca la 1a Mostra Fotogràfica de Tardor de Sant Julià de Vilatorta.

Objectius
Exposició col·lectiva de fotografies dels carrers, camins, jardins i boscos de Sant Julià durant l'època de la tardor, amb els objectius següents: 1r) que cada fotògraf doni la seva visió d'aquesta època de l'any; 2n) la divulgació de l'art fotogràfic; 3r) la descoberta de llocs del municipi.
No es cap concurs, no hi ha premis.


diumenge, 21 d’octubre del 2012

Exposició TERRA DE BOLETS

Reportatge fotogràfic, clicar AQUÍ

Terra de Tupinots ha organitzat un cap de setmana micològic els dies 20 i 21 d'octubre. Tot i que la collita de bolets per aquestes dates ha estat escassa degut a una climatologia poc favorable, l'exposició ha estat un èxit ja que s'ha pogut mostrar una diversitat de bolets considerable així com una acurada preparació de l'espai per exposar-los.

Durant les hores de dissabte i diumenge que ha estat oberta l'exposició, hi ha passat un bon nombre de visitants, encuriosits per veure els bolets, la recreació de l'entorn i les làmines que il·lustraven algunes de les moltes varietats existents. També s'ha pogut consultar llibres i fitxes sobre bolets així com receptes de cuina.


Només per fer-nos una idea de la varietat de bolets que podem trobar, la Societat Catalana de Micologia té publicats 31 dossiers de 50 fitxes cada un, amb la fotografia al davant i la seva descripció al darrera. I continua treballant en aquesta col·lecció !!

És ben cert que els bolets s'han d'anar a buscar al bosc i sense la col·laboració d'en Lluís Malet, en Pere Morató, en Salvador Gilabert, en Creus i altres, així com el coneixement de l'Anton Carrera per classificar-los, no hauria estat possible l'exposició. El reportatge fotogràfic d'en Xevi Pona permet reviure l'exposició per Internet.

Dintre d'aquest cap de setmana boletaire, la conferència de Jordi Bancells amb el tema “L'apassionant món dels bolets: ciència, cultura, oci i negoci” ha estat molt divulgativa. A continuació una pinzellada del que ha explicat durant una hora i vint minuts.

Des del punt de vista científic, el món dels fongs és molt interessat, com saber que el bolet és el fruit del fong que estén el miceli, aquest filament finíssim que es troba al sòl formant una gran extensió; que l'home amb el seu trànsit pel bosc pot danyar-lo ja que es troba en la capa més superficial; que un bolet pot créixer en hores i per tant és cert que en poca diferència de temps on no hi havia bolets ara n'hi trobem. Que el miceli pot arribar a ser un dels éssers vius més pesats; que la varietat d'espècies és molt gran i el nombre de catalogats supera els 5.000. El coneixement dels bolets és part de la cultura de molts llocs i pot ser variada, de manera que el bolet que s'aprecia en un lloc en un altre por ser ignorat. Catalunya té una gran tradició boletaire. El bolet forma part de la cultura culinària i cada vegada més s'està introduint dintre de la cuina anomenada de temporada.

S'ha constatat que el nombre de boletaires s'ha incrementat molt durant els últims deu o quinze anys. Sortides de cap de setmana a caçar bolets com diem per Sant Julià, entra dins dels plants de molta gent tant de ciutat com de viles més petites. Aquesta massificació pot comportar riscos per manca de coneixement així com de malmetre l'entorn dels bolets. No és estrany escoltar la notícia d'una greu intoxicació per bolets i fins i tot alguna mort. Els programes de TV poden haver influït en aquest increment.

Només cal passar per la plaça de Vic en els dies de mercat per veure que hi ha negoci en el món dels bolets. Segons Bancells, un negoci poc regulat i sense massa garanties de la seva procedència. No es estrany veure grups de persones en alguns indrets del berguedà i del Pirineu recollint bolets en plan comercial.

Va ser molt contundent a l'hora de desmuntar tots el tòpics que hi ha sobre bolets bons i dolents. NO SE'N POT FER CAS DE CAP i per tant s'ha de ser molt prudent a l'hora de consumir els bolets, en cas de dubte, ni tastar-los. Sobre les AMANITES (els que surten de l'ou) només collir el REIG (vermell de sobre i groc de sota) la resta deixar-los tots no fos cas que agafem alguna FARINERA BORDA que és mortal

Curiositats: bolets que només fan mal a una part de la població (similar a les al·lèrgies). Bolets que sense coure fan mal però cuits són excel·lents (les múrgoles). Uns es corquen i altres no (cas dels rossinyols), simplement a les larves no els hi agraden, de forma similar als cucs de seda que només volen fulles de morera.

Enllaç a la web www.bolets.com


 








  


dilluns, 8 d’octubre del 2012

6 i 7 Octubre - INDIA, una altra mirada


Una altra mirada sobre un país tan gran i tan divers? El que s’ha volgut mostrar durant els actes del cap de setmana del 6 i 7 d’octubre no són els grans monuments, que són maravelles que cal visitar, sinó buscar l’impacte amb les imatges que mostren instants de la vida quotidiana, dels carrers amb les deixalles, les cares alegres, els rituals religiosos, els colors dels vestits, la serenitat d’uns rostres, l’alegria de les iaies, la vida al carrer, a les cases, etc.. També artesanies representatives, figures, tapissos, llavors, flors, ...

 

Amb un viatge no n’hi ha prou i amb l’experiència d’una sola persona tampoc. L’aportació d’INDIA, una altra mirada ha set l’experiència de viatges de diverses persones de Sant Julià, sense les quals no s’hauria pogut fer, i la col·laboració especial de la Carme Tió, la Núria Moreno i la Margaret que han aportat la seva vivència durant uns anys al país. Resalten la importància que té per la societat india la religió que és a tot arreu, el paper que està agafant la dona, en contrast amb la poca alegria pel naixement d’una nena. També la solidaritat i la capacitat de compartir que tenen fins i tot amb els que venen de fóra, així com la felicitat que es reflexa en les mirades.

Tan la Carme com la Núria recomanen als futurs viatgers a la India que a part de visitar els extraordinaris monuments que hi ha, explorin també els llocs fóra dels circuïts turístics, que el guia o el xofer els porti a conèixer aquells racons on poder veure i conviure, encara que sigui per poc temps, amb la gent dels pobles i carrers tot i que això comporti certes incomoditats. La utilització dels mitjans públics de transport, no espereu les comoditats d’aquí, també ajudaran a viure l’experiència d’aquest país.

Part interessant és el menjar, que durant els actes es va poder fer una petita degustació, més aviat anecdòtica. La utilització de les espècies és en tots els plats i el nostre paladar no hi està acostumat, els amants dels gustos picants disfrutaran de valent. Pel viatger europeu, la preocupació per no agafar una descomposició o el nostre concepte d’higiene ens impedeixen assaborir plats que tenen molt bona pinta.

Terra de Tupinots agraeix la vostra participació en els actes i de manera especial a les persones que hi han col·laborat ajudant en el muntatge o bé aportant els objectes i les ideies.

Podeu veure el reportatge fotogràfic realitzat per Xevi Pona clicant  


o bé en les mateixes fotos.

dimecres, 19 de setembre del 2012

INDIA, una altra mirada - INDIA en tots els sentits



Pel cap de setmana del 6 i 7 d'octubre, Terra de Tupinots vol apropar aquest immens país a la gent de Sant Julià. Bastants vilatortins hi han viatjat i en coneixen una part, normalment la més turística. Es necessiten varios viatges, sortir dels circuïts de les agències i tractar amb la gent, per poder dir que es té un coneixement de la seva realitat.

Aprofitant doncs aquests viatges i l'experiència que en tenen persones que han viscut, viatjat i treballen en projectes en aquest país, que s'organitzaran duran aquest cap de setmana diversos actes, que detallem a continuació i que s'acabaran de concretar els propers dies

- Exposició de material fotogràfic provinent de la ONG Pobles Germans i de fotografies de particulars
- Exposició d'objectes de la India
- Cronologia històrica 
- Projecció d'un documental i posterior col·loqui tractant la desmitificació / mitificació dels viatges a la India, el respecte al país i la seva cultura, etc
- Tastet gastronòmic, dolços, té. ...
- Publicació de receptes de cuina
- Projecció al Saló Catalunya de pel·lícula ambientada a la India
- Demostració de dansa (pendent de confirmar)



dilluns, 3 de setembre del 2012

Cafè tertúlia amb Núria Cadenes



El dissabte 1 de setembre, Solidaritat per l’Independència va orgnitzar un cafè tertúlia amb la Núria Cadenes per parlar de l’indepèndència de Catalunya. En la presentació, en Lluís Vilalta va comentar que després de l’acte que es va realitzar a Sant Llorenç, SI té la intenció de fer-ne d’altres periòdicament amb la temàtica de la independència, en Cinto Riba utilitzant paraules de l’anunci d’una expedició de resultat incert, ens va anunciar que l’obtenció de la independència  no serà fàcil però la mobilització de molta gent i la seva perseverància facilitarà la seva consecució.

A l’acte, que va tenir una durada de més de dues hores, hi van assistir un centenar de persones que van seguir amb atenció l’exposició de la Núria i van intervenir activament en la tertúlia que es va fer seguidament.

La Núria va fer una descripció clara de les raons per les quals Catalunya ha de ser independent i de la necessitat de treure’ns d’una vegada el llast que representa estar en un estat que no sap valorar la diversitat de las nacions que el formen ni aplica criteris racionals a l’hora de realitzar les seves polítiques econòmiques i de desenvolupament per facilitar la creació de riquesa i benestar.

Els assistents van plantejar el tema de la por, com s’haurà d’articular el camí cap a la independència i què passarà amb les empreses. Sobre el primer, va semblar que no hi ha dubte que serà una de les armes que farà servir el govern espanyol, de fet el PP ja l’està fent servir en aquest moment. Aquest fet enllaça amb la segona qüestió, la manera d’accedir a l’independència no és que l’estat espanyol “doni” sino que els catalans ens “prenem” la independència en base a l’expressió lliure de voler ser independents i el dret internacional que l’empara. Aquí sens dubte serà necessaria la complicitat dels organismes internacionals i especialment els europeus. Sobre les empreses, segons la Núria, s’ha vist a tot arreu que s’adapten rapidament als canvis polítics i el que cal és que el traspàs cap a la independència es faci d’una manera ordenada, en definitva que hi hagi confiança en el projecte polític i econòmic del país.

Per accedir a les fotos de l’acte, cliqueu AQUÍ.


dimecres, 1 d’agost del 2012

Exposició Reviu l'Encesa de les Set Fonts



El 28 i 29 de juliol es va poder reviure l'Encesa de les Set Fonts a l'exposició que es va fer a l'Aula de Cultura, organitzada pels mateixos promotors, Terra de Tupinots.

Les fotos que va realitzar en Xevi Pona reflexen perfectament l'ambient que es va crear aquella ni en el parc i el que pot donar de si un espai encantador per ell mateix i l'efecte visual de milers d'espelmes enceses per tot arreu.

Les fotos de l'exposició i l'audivisual donen una visió dels dos actes

Per veure l'audivisual, cliqueu AQUÍ

Per veure les fotos de l'exposició, cliqueu AQUÍ 

P

dissabte, 30 de juny del 2012

I el poble va encendre les Set Fonts

Foto Xevi Pona
Molts encara guardem a la retina aquella imatge inèdita de les Set Fonts. Hem vist el parc de moltes maneres: amb l'aigua brollant a cor que vols, amb les fonts aixutes, a l'hivern amb neu, a l'estiu ple d'ufana vegetal, a hores buit i solitari, d'altres amb la gran vivor humana que s'hi aplega per ballar sardanes, escoltar música, passejar o jugar... Però el que es va viure aquell nit, no s'havia vist mai. La proposta i repte que varem fer a tots els vilatortins va superar amb escreix totes les espectatives.

L'editorial del Vilatorta (PDF - Imatge)
L'article del Vilatorta(PDF - Imatge)



dilluns, 18 de juny del 2012

ENCENDRE LES SET FONTS


Com diu en Francesc Orenes en un article publicat en el núm. 46 de la revista Vilatorta (Nadal de 2006), les Set Fonts parlen “La veu de les Set Fonts es concreta en deu màximes o proverbis que palesen, amb una bona dosi de sentit comú i de sensibilitat, tot el sentir d’una època. Estan escrites en diferents rengles, amb un català perfecte i amb lletres majúscules d’un exquisit disseny esculpit sobre pedra del país”.

A la façana de Can Pallàs, hi ha esgrafiats els quatre elements clàssics: l'aigua, la terra, el foc i l'aire. En l'antiguitat clàssica, aquests elements representaven les quatre formes conegudes de la matèria i eren utilitzats per explicar diferents comportaments de la natura. En la cultura occidental l'origen de la teoria dels quatre elements es troba en els filòsofs presocràtics de la Grècia clàssica, i des d'aleshores ha estat objecte de nombroses obres d'expressió artística i filosòfica, perdurant a través de l'Edat Mitjana i el Renaixement i influenciant profundament el pensament i la cultura europeus. 

I si les Set Fonts ens parlen, perquè no les escoltem? Perquè no donem llum a les seves paraules? Perquè no cohesionem els quatre elements en aquest espai?

Aquesta és la proposta que us presentem per la nit del dissabte dia 30 de juny: Aglutinar els quatre elements (Aigua –aigua-, Terra –pedra-, Foc –llum- i aire –paraules-) a les Set Fonts.

Terra de Tupinots proposa que tots els vilatortins vingueu a ENCENDRE LES SET FONTS en un acte plàstic i emotiu. Una visió diferent del parc on la llum i les paraules tindran una nova dimensió, amb tota la força del món. 

El parc de les Set Fonts identifica i dignifica el nostre poble. Serveixi aquest acte de modest homenatge a l’home que ens l’ha llegat.

Les Set Fonts, on l’aigua i la pedra fan paraules, i les paraules... claror!

Terra de Tupinots

diumenge, 17 de juny del 2012

LES SET FONTS PARLEN

En el núm. 46 de la revista Vilatorta, corresponent a l’edició de Nadal de 2006, Francesc Orenes -encarregat de l’Arxiu històric municipal- publica un article titulat “Les Set Fonts parlen”, del qual us n’oferim uns paràgrafs:

“Quan l’any 1933, en el transcurs de la segona República, Miquel Pallàs i Sala (1876-1983), projectà la conversió dels antics rentadors públics de Sant Julià en parc d’esplai, més enllà de la lloable urbanització de l’espai, ens obsequià amb tot un programa de vida. En efecte, es tracta d’un conjunt de sentències gravades en pedra que reflecteix ben bé l’esperit de l’època, és a dir, aquell projecte de país que somnià Enric Prat de la Riba (1870-1917) amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya, dins el context del Noucentisme impulsat per un llavors jove assagista Eugeni d’Ors (1881-1954) des del seu Glossari, publicat a La Veu de Catalunya a partir de 1906. Poc o molt, Miquel Pallàs i la seva saga s’havien abeurat en aquestes deus.”

“La veu de les Set Fonts es concreta en deu màximes o proverbis que palesen, amb una bona dosi de sentit comú i de sensibilitat, tot el sentir d’una època. Estan escrites en diferents rengles, amb un català perfecte i amb lletres majúscules d’un exquisit disseny esculpit sobre pedra del país”.

“Fora de dues conegudes sentències de poeta Tagore, desconeixem qui fou l’autor de la resta sentències. M’inclino a pensar que, essent pensaments de saviesa popular més o menys coneguts en l’època, fou el mateix Miquel Pallàs qui els recollí i els programà, prou culte i sensible com era. Sigui com sigui, han passat 73 anys des que l’autor endegà el projecte global i el missatge, clar i contundent, encara s’aguanta, té sentit i  plena validesa en els temps que vivim i, potser, més encara que quan es dugué a terme.”

“Em plau evocar el record agraït de Miquel Pallàs i Sala que, més enllà del projecte material d’un parc, ens deixà un llegat espiritual, modest per bé que sòlid, que no té preu: poder “escoltar” una bella lliçó en plena naturalesa tot connectant amb les arrels del nostre poble i de la nostra cultura.”

Sàbies paraules.